login
Inicia sessió

register
Registra't

desempolsament de vells i nous mots

Articles de la categoria: relats eròtics

enfornada bruna, 28-29 de gener de 2013


Avui és un dia especial, avui ens tornem a trobar.


11 del matí, comença l’assumpte. Preparació. Ja estic nerviós. Des d’abans d’ahir de fet, en decidir que seria avui. Amb cura selecciono els troncs, un per un. Un parell de llargs, groixudets, d’alzina i no gaire secs seràn per la base de la foganya, els més secs, de pi roig i avet, serviràn per cremar ràpidament i encendre la resta, d’alzina, freixe i gatell. Preparo la torre de fusta, amb suavitat, pis a pis, amb un ordre après i concís, a la boca ennegrida del forn. Algún paperot acompanyat de restes de plantes aromàtiques en mal estat, faràn d’esca. Empenyo la pila amb molta suavitat, intentant no fer sotracs que la desmontin, cap al centre del cercle sagrat i perfecte de més de 2 m de diàmetre que tinc l’honor de tenir a casa. Una cassoleta de terrissa plena d’aigua s’encarregarà d’humitejar la cuita.


3 de la tarda, paro la taula vora la llar de foc. Com qui posa una espelma estratègicament, l’encens.., esperant la vetllada. Les farines, els llevats, (el llevat mare fa mesos que l’alimento, pacient, i li incorporo cada nova escència de cada nova recepta que faig amb ella, fràgil com és vol constància, suavitat, calor, i una bona remenadeta de tant en tant.), la bàscula, els bols... Sal, sucre, mel, sèsam, nous tencades, canyella...

Per fi, mans a la massa. Avui dia doblement especial, en honor a les brunes, així doncs, em decideixo per quatre pans de blat, i dos d’espelta amb amor.

Començo per la de blat. Pesats els ingredients com la sal amb precisició de laboratori, i els altres a ull, cal humitejar la pasta. Aigua, tèbia, escampada amb tendresa.

Primer la pasta grumollosa va assimilant poc a poc el líquid, désprés quan comença a lligar la resta de matèria, amb les mans ja enganxoses, paso la pasta al taulell enfarinat.

És tremenda la semblança amb el tacte de la pell que pot tenir la massa, ..primer recorda la textura de la carn, dels muscles, i un cop es comença a estovar, el braç, l’aixella, el ventre, les natges, el pit... Mica en mica, es fa agafar aire a la pasta, plegant-la sobre si mateixa, i pastant, com si es fes shiatsu. El palmell d’una mà empeny avall, l’altre acompanya més massa sota la primera... Fent-la girar. Remanant-la. Fent-li perdre el nord completament. Un bon massatge, fort però calm, ferm i suau, farà estovar-la li donarà flexibilitat, farà comenci a reaccionar al tacte, que s’infli de desig de créixer, que prengui vida.

..aaaix...


Primer round fet.

A l’hora de formar les peces, divideixo la pasta amb una eina com una espàtua d’acer, que dóna un gust d’usar que és massa. Quan l’eina entra, l’obre i esberla com una figa madura, i ella es mou, s’acomoda a la nova forma. Deixant al descobert la ferida oberta. Una per una, les replego, tombo i amago el plecs fent-les girar amb compte i amb força altre cop, sobre si mateixa, amb tot els laterals de les mans que toquen el taulell fent entrar la massa endins, estirant la pell, dissimulant els plecs.

Després de la gran magrejada, enfarinada, i tapats, com quan acabes el massatge, et tapen amb la tovallola i et diuen suaument, tu mateixa, sense presses, aixeca’t quan vulguis. I un bon repòs. Per assimilar el que s’acaba de viure, per fer créixer el desig sabent que sols era el preludi de l’esclat final.

A l’altra pasta, d’espelta íntegrament i només amb llevat mare, per veure què passa, un cop presenta la pell suau al tacte, com un ventre ferm de jovençalla, aquesta més bruna per l’integratalitat del gra, més rústica, més de bosc, l’estiro com un braç primer, després sembla una altra cosa més tova..., allargo i aplano un xic el xurro gros i hi faig un reguer d’oli al centre, que es passeja damunt d’ella, seguit d’un llagrimeig dens de mel, espessa, fosca, acompanyada de més canyella estimada, i l’alegria del sèsam torrat a foc lent i les nous trencades. Dos plecs. Divisió, i a reposar. De segur que així, dins el pa de mel de les brunes es trobarà la veta d’or.


Dos quarts de 6, encenc el foc.

Avui anava poc carregat, massa pi, i de seguida s’ha cremat. Anava fort, les flames cobrien la cúpula de rajol fent una estrella divina, alguna s’atrevia a escapar-se per la boca. És fantàsttica la imatge dels diferents tons de les flames a cada altura, a cada temperatura, cada una balla amb un ritme i una dansa diferent.


Les sis. Dóno per escalfat el forn, ja gairebé no queda llenya, l’aparto als costats, i cap dins els pans, amb uns talls previs, els de les llunes amb espiga, els altres com de pagès, que faràn que s’obrin i alliberin.


Ara si, quan ja s’ha preparat tot, pastat, reposat i enfornat, ara li toca a ella, esclatar. Si fos el ventre matern, el fum i l’escalfor en serien placenta. La llavor de vida, es cou. Si fos la llavor de l’esforç, cristalitza la feina feta i l’amor dedicat. Si fos ella, seria el desig en suspens que creix i muta, el seu joc en solitari, i jo voyeur, ansiosos de la següent trobada, que s’augura a la boca. Com quan la lluna és bruna, s’amaga la cara i sap que la mires.


D’aquí a uns dies, no gaires, confondré segur la massa amb ella; vindrà i ens enfarinarem plegats, voltarem la taula empaitant-nos com canalla amb un tros de pasta llarga i suggerent, ara tu, ara jo. Sé que els dos hi fantasiem. Esperem el moment en que damunt la taula, amb les pells fines de la pols, jugarem a pastar-nos les carns enceses, untant-nos de mel, i segurament se’ns cremaràn els pans, tot rient de la paròdia de pastosa peliculeta Ghost que fem.



.. ..mmmmh...

(ja surten els pans, ja es destapa la cara, pell torrada, cruixent, i l’aroma dolça i cuita, fumada, arreu...)


Benvinguda sies. Bon profit.


Comentaris (3)31-01-2013 14:01:40relats eròtics

..aquest lamentablement no és meu... però l'he usat en un espectacle.


ser o no ser / pornoShakespeare


Ser o no ser:

Aunque se sabía de memória lo mejor de Shakespeare e incluso podia recitar en inglés con buen acento la escena entre Hamlet y Ofelia, esta rusa trabajaba en una sala porno y su actuación consistia en simular una masturbación o en mantener con el cliente una conversación erótica a quinienta pesetas los tres minutos en una cabina protegida por un cristal antibala. Entre varias bellezas rubias y mulatas, la foto que ketty, llena de seducción, se exhibía en un tablero del local com un número.

Dentro de cada cabina había botones también numerados y si el cliente había elegido a Ketty como materia de sus sueños debía pulsar el número ocho. Así sucedió esta vez. Un cliente pulsó el botón de la rusa y en un camerino, dónde las chicas esperaban en kimono leyendo revistas del corazón, sonó un timbrazo, se encendió el número ocho y (1) entonces Ketty supo que en la cabina un cliente la requeria. Se repintó la boca ante el espejo, se ajustó el liguero de encaje e imaginó que en la penumba rosa de la cabina le esperaria como siempre un viejo baboso, pero esta vez al otro lado del cristal antibala, sentado en un sillón raido con un rollo de papel higienico y una bolsa de basura abierta a sus piés, estaba un actor que fue muy famoso, uno de los grandes del teatro, ahora olvidado.

Tenia una tragedia de Shakespeare en las manos que abrió por la pàgina del monólogo de Hamlet. (2) Ketty no manifestó ningún asombro al ver allí a aquel viejo maestro hoy ignorado por el público, uno de sus mejores clientes. La escena la tenia ya muy ensayada. El actor iba echando monedas en la ranura cada tres minutos para que el cristal no se velara mientras leía con gran entonación el monólogo de Hamlet, que la chica en liguero rojo aunque muy recatada, escuchaba con unción simulando ser Ofelia. (3) Morir... dormir... soñar acaso, he aquí el obstáculo, pensar qué sueños podrán sobrevivir en aquel hondo letargo de la muerte, recitaba el viejo. Y Ketty respondia: "Y yo doncella la más mísera entre todas, que sorví la miel de tus dulces promesas...” Al actor jubilabo, antiguo genio de la escena, le exitaba ver a Ofelia desnuda y encerrada en la pecera pero en el momento del clímax sólo le salía de los labios un leve jadeo seguido de una maldición . luego arrojaba la trajedia de Shalespeare en la bolsa de basura y sin despedirse de Ofeila salia de la cabina. Y así hasta la próxima semana.

Comentaris (0)31-01-2013 13:31:58relats eròtics

primer relat eròtic escrit a mitges per iraïsis el 23 de setembre de 1998



M’estava dutxant. L’aigua regalimava per la meva esquena mentre, amb els ulls tancats, embriagat pel plaer del tacte de les gotes, va envaïr-me el record del seu cos prop del meu, roçant-me.

Se’m va ariçar la pell, feia molt temps que no experimentava una sensació tan agradable.

M’estava untant la pell amb oli. El moviment de les meves mans passant per tots els racons del meu cos, va transformar-se en el desig que fossin unes altres mans les que m’acariciessin. Unes mans dures, segures, fortes, gastades per una innombrable quantitat de pells acaronades, unes mans que sabien sempre la pressió a fer, el lloc on anar. Les seves mans, les seves negres mans.

La foscor del seu rostre contrastava amb la palidesa del meu, dubtava entre maquillar-me o no però vaig recordar que ell sempre deia que la meva blancor natural era preciosa i feia joc amb la meva insegura personalitat. Cada cop que el recordava sentia el seu alè al meu coll. Estava front del mirall i m’observava. Ell era molt més corpolent que jo, tenia el pit consisitent i dur, jo en canvi, patia per la meva lleu voluminositat. Vaig tocar-me el pit esquerre i tot i que la meva mà hi encaixava, recordava com les seves mans, més grans que les meves, demanaven més carn acumulada, però ara m’era igual.

Mentre em dirigia al bar on havíem, quedat, va apoderar-se de mi la por que no hi fos, però just atravessar la porta, vaig reconèixer la seva ampla esquena. Vaig tenir uns segons de dubte, podia preparar-me per l’impacte que aviat sentiria en rebre l’atac de la seva mirada salvatge, de passió continguda que reneixia des de l’última trobada del mes anterior.

Per culpa de la seva dona i el seu fill només ens podíem veure un cop al mes. No ens vam fer cap petó fins un cop atravessat el llindar de la porta del meu apartament. Mentre sentia la humitat dels seus llavis molsuts lliscant pel meu coll, vaig notar com se’m clavava la cadena, la seva cadena; la cadena que el lligava amb la seva dona que sempre duia i ara me la refregava pel meu tors, remenant la ferida.

El càlid i fogós bes va fer-me oblidar de la cadena. Les seves mans m’envoltaven i es movien, quan vaig tenir una mà al coll i l’altra al cul, vaig començar a descordar-li la camisa. El seu pit buit de pèl despertava en mi un desig de passar-li la llengua amunt i avall, a poc a poc; i ho vaig fer. Cada cop que baixava fins a l’alçada del melic aprofitava per a baixar-me els pantalons de color caqui. A la següent passada de llengua no vaig aturar-me a la costura dels pantalons, sinó que aquests anaven baixant just davant de la llengua. La meva saliva s’escorria pel seu membre mentre amb la mà dreta li feia uns pessics suaus als testicles. El seu cos es recargolava de plaer...

Després de la meva salivera l’únic que desitjava era que em penentrés, ben endins, fins al fons. Ens vam mirar, despullats, pensant en el que en aquell moment vindria; els dos ho sabiem, sempre ho fèiem igual. A mi m’encantava sentir el seu domini sobre mi, m’agradava la sensació de trobar –me terriblement feble, fins que es va córrer amb grans combulsions. Així va anar, jo em vaig còrrer abans que ell.

Abraçats, li vaig passar la mà per la galta i li vaig dir:

-T’he desitjat tantes nits...

-Jo també,Nacho.







Iraïsis

Comentaris (0)31-01-2013 13:16:56relats eròtics